Mr. S.N. Goenka

Biografia

S.N. Goenka
Satya Narayan Goenka ha estat el professor laic més important de meditació Vipassana del nostre temps.

Tot i que d’ascendència hindú, el Sr. Goenka va néixer i créixer a Birmània. Durant la seva residència allí va tenir la sort de conèixer U Ba Khin, i aprendre d’ell la tècnica de Vipassana. Després de rebre formació del seu mestre durant catorze anys, el Sr. Goenka es va establir a l’Índia, i va començar a ensenyar Vipassana el 1969. En un país encara fortament dividit per les diferències de casta i religió, els cursos oferts pel Sr. Goenka aviat van atreure milers de persones de tots els sectors de la societat. A més, moltes persones d’altres països de tot el món van venir per participar en cursos de meditació Vipassana.

Durant un període de gairebé 45 anys, el Sr. Goenka i els professors designats per ell van ensenyar a centenars de milers de persones en cursos a l'Índia i altres països, d’Orient i Occident.. Avui els centres de meditació establerts sota la seva orientació funcionen a Àsia, Europa, les Amèriques, Àfrica i Australàsia.

La tècnica impartida per S.N. Goenka representa una tradició que es remunta fins al Buda, fa dos mil·lennis i mig . Buda no va ensenyar mai una religió sectària; ell va ensenyar Dhamma - el camí cap a l’alliberament - que és universal. Seguint aquesta tradició, el plantejament del Sr. Goenka és totalment no sectari. Per aquest motiu, el seu ensenyament ha tingut un profund atractiu per a persones de qualsevol procedència, amb o sense creences religioses, i d’arreu del món.

El Sr. Goenka va rebre diversos premis i honors durant la seva vida, incloent el prestigiós Premi Padma pel President de l'Índia el 2012. Es tracta d'un dels màxims guardons civils atorgats pel Govern de l’Índia.

Satya Narayan Goenka va exhalar el seu últim alè el setembre del 2013, a l’edat de 89 anys. Ha deixat un llegat imperible: la tècnica de Vipassana, avui en dia més a l’abast que mai a persones del món sencer.


Cimera per la Pau de les Nacions Unides

L’estiu del 2000, el Sr. Goenka, el principal mestre de la Meditació Vipassana va visitar els Estats Units i va parlar, juntament amb altres líders espirituals mundials, a la "Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial" a la Seu Mundial de les Nacions Unides a Nova York.

S.N. Goenka es dirigeix ​​a la cimera de la pau

Per Bill Higgins Data: 29 d’agost del 2000
S. N. Goenka at U.N.
Foto cortesia Beliefnet, Inc.

NOVA YORK – El mestre de Vipassana Acharya S.N. Goenka s'ha dirigit als delegats de la Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial en la trobada que els ha reunit el dia d’avui en el Saló de l'Assemblea General de les Nacions Unides - la primera reunió de dirigents religiosos i espirituals de la història de les Nacions Unides.

El discurs del Sr. Goenka en la sessió titulada "Transformació de conflictes" s’ha centrat en els temes de l'harmonia religiosa, la tolerància i la coexistència pacífica.

“Enlloc de convertir a la gent d’una religió organitzada a una altra religió organitzada”, ha dit el Sr. Goenka, “hem  d’intentar convertir  la gent de la desgràcia a la felicitat, de l’esclavitud a l’alliberament, i de la crueltat a la compassió”.

El Sr. Goenka ha fet el seu discurs durant la sessió de la tarda de la Cimera a un grup que incloïa uns dos mil delegats i observadors. El Sr. Goenka ha parlat en la sessió posterior al discurs de Ted Turner, fundador de la CNN. El Sr. Turner és un dels patrocinadors financers de la Cimera.

Referint-se al tema de la Cimera -la cerca de la pau mundial-, el Sr. Goenka ha subratllat en el seu discurs que la pau en el món no pot aconseguir-se tret que hi hagi pau dins dels individus. "No hi pot haver pau al món quan la gent té ressentiment i odi en el seu cor. Només amb amor i compassió al cor es pot aconseguir la pau mundial".

Un aspecte important de la Cimera és l’esforç per reduir el conflicte i la tensió sectàries. Referent a això el Sr. Goenka ha dit, “Quan un està ple de ràbia i odi, un es  torna molt infeliç sense importar si un éscristià, hindú o musulmà”.

Suscitant un aplaudiment eixordador, també ha afirmat “El que té amor i compassió amb un cor pur experimenta el regne celestial al seu interior. Aquesta és la llei de la naturalesa, o si es prefereix, la voluntat de Déu”.

De manera oportuna, davant una multitud que incloïa els principals líders religiosos del món, ha apuntat: “Enfoquem- nos en els punts comuns de totes les religions, en el nucli intern de totes les religions, que és la puresa de cor. Tots hauríem de donar importància a aquest aspecte de la religió i evitar el conflicte sobre la cara externa de les religions, que són els rituals, dogmes i festivitats”.

Per acabar el Sr. Goenka ha citat les paraules de l’Emperador Ashoka, el qual, en un dels seus Edictes de la Roca  va dir: “ No s’ha d’honrar únicament la pròpia religió i condemnar les altres religions. En comptes d’això, un ha d’honrar les altres religions per diverses raons. En fer-ho, ajuda al creixement de la seva pròpia religió i també fa un servei a les religions dels altres. En actuar d’una altra manera, un cava la tomba de la seva pròpia religió i, al mateix temps, danya altres religions. Algú que honra la seva pròpia religió i condemna altres religions pot  fer-ho per devoció a la seva religió, pensant: “ Glorificaré la meva religió”; però les seves accions danyen més greument  la seva pròpia religió. La concòrdia és bona. Que tots escoltin  i estiguin disposats a escoltar les doctrines que professen els altres!”.

Kofi Annan, el Secretari General de l’ONU s’ha referit a la Cimera com una “trobada entre els líders religiosos i espirituals més preeminents del món en una crida general per la pau, que esperem que enforteixi les perspectives de pau en aquesta entrada a un nou mil·lenni”.

Entre els líders espirituals que han estat convidats a la primera conferència d’aquesta classe a l’ONU s’inclouen Pramukh Swami del Narayana Movement, Swami Dayananda Saraswati,  Swami Agniwesh,  Mata Amritandamayi i  Dada Wasvani, i  acadèmics eminents com el Dr. Karan Singh i L.M. Singhvi.

En relació a la diversitat religiosa i cultural dels participants, Annan ha comentat : “Les Nacions Unides són un tapis variat, no sols de vestits i saris, també de colls clericals, hàbits de monges i túniques de lames; de mitres, casquets i kipás”.

Tot i que Annan ha estat repetidament qüestionat per l’absència dels líders tibetans, ha intentat redirigir les preguntes cap als objectius de la Cimera que, segons ell, són “retornar-li a la religió el seu legítim rol pacificador i conciliador – el problema del conflicte no és mai la Bíblia, la Torà o l’Alcorà. De fet, el problema no és mai la fe -són els fidels i la manera en què ens comportem els uns amb els altres. Heu d’ensenyar de nou als vostres fidels els camins de la pau i els camins de la tolerància”.

L’esperança del líder de l’ONU és que, atès que el 83% de la població mundial  s’adhereix a un sistema formal de creences religioses o espirituals, aquests líders religiosos poden influir sobre els seus seguidors en el camí cap a la pau.

L’ONU espera que la conferència porti a  la comunitat mundial -en paraules del document-, “a reconèixer el seu potencial espiritual i reconèixer que és a les nostres mans la possibilitat d’eradicar la pitjor forma de brutalitat humana -la guerra- així com una de les causes fonamentals de la guerra -la pobresa. Ha arribat el moment en què els líders espirituals del món treballin estretament amb les Nacions Unides en el seu  esforç per  atendre les necessitats urgents de la humanitat”.

La Cimera conclourà el dijous 31 d’agost, quan els participants signin una Declaració per la Pau Mundial i formin un Consell Assessor Internacional de Líders Religiosos i Espirituals, que treballarà de manera conjunta amb les Nacions Unides i amb el Secretari General de l’ONU per promoure i mantenir la pau.

“L’objectiu d’aquest Consell Assessor Internacional de Líders Religiosos i Espirituals és intensificar i reforçar el treball de les Nacions Unides”, ha dit Bawa Jain, secretari general de la Cimera per la Pau Mundial. “Tenim la gran esperança que, en temps de conflicte, els líders religiosos i espirituals més importants del món podran adreçar-se a aquests punts conflictius per buscar solucions no-violentes als conflictes”.



Discurs de l’ONU

A continuació trobareu el text complet del discurs pronunciat pel Sr. Goenka el dimarts 29 d’agost del 2000, a la sala d’assemblees generals de les Nacions Unides als participants de la Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial.

Espiritualitat universal per la pau, per S.N. Goenka

Data: 29 d’agost del 2000

Quan hi ha foscor es necessita llum. Avui en dia, amb l’agonia causada pels conflictes violents, la guerra i els vessaments de sang, el món necessita pau i harmonia més que mai. Aquest és un enorme desafiament per als líders religiosos i espirituals. Acceptem aquest desafiament.

Cada religió té una forma externa o closca i una essència interna o nuclear. La capa exterior consisteix en ritus, rituals, cerimònies, creences, mites i doctrines; varien d'una religió a una altra. Però hi ha un nucli interior comú a totes les religions: les ensenyances universals de moralitat i caritat, d'una ment disciplinada i pura plena d'amor, compassió, bona voluntat i tolerància. És aquest comú denominador el que els líders religiosos han d’emfatitzar, i els fidels religiosos han de practicar. Si donem la importància deguda a l'essència de totes les religions i mostrem una major tolerància pels aspectes superficials, podem minimitzar el conflicte

Tota persona ha de ser lliure de professar i seguir la seva fe. No obstant això, en fer-ho, ha d'anar amb compte de no abandonar la pràctica de l'essència de la seva religió, de no destorbar els altres amb les seves pràctiques religioses i de no condemnar o menysprear altres creences.

Atesa la diversitat de creences, com superar les diferències i aconseguir un pla concret per a la pau? Al Buda -l'Il·luminat- sovint se li acostaven persones de diferents creences. Ell els deia: "Deixem de costat les nostres diferències. Parem esment en allò que podem convenir, i posem-ho en pràctica. Per què discutir?" Aquest savi consell conserva encara tot el seu valor avui dia.

Vinc d'una terra antiga que ha donat lloc a moltes escoles de filosofia i espiritualitat al llarg dels segles. Malgrat els episodis aïllats de violència, el meu país ha estat un model de coexistència pacífica. Fa uns 2300 anys va ser governat per Ashoka el Gran, l'imperi del qual es va estendre des de l'actual Afganistan fins a Bangladesh. Al llarg del seu regne, aquest governant compassiu va fer que s'inscrivissin edictes en pedra, proclamant que totes les confessions havien de ser respectades; i com a resultat, els seguidors de totes les tradicions espirituals van sentir-se segurs sota el seu domini. Va demanar a la gent que visqués una vida moral, que respectés els pares i la gent gran, i que s'abstingués de matar. Les paraules amb les quals va exhortar els seus súbdits continuen sent rellevants avui dia:

Un no ha d'honrar només la pròpia religió i condemnar les altres. Ans al contrari, un ha d'honrar altres religions per vàries raons. En fer-ho, ajudarà la seva pròpia religió a créixer i també prestarà un servei a les religions dels altres. En fer altrament, cavarà la tomba de la seva pròpia religió i també danyarà altres religions. Aquell que honra la seva religió i condemna altres religions ho fa potser per devoció a la seva religió, pensant, "glorificaré la meva religió"; però les seves accions danyen més greument la seva pròpia religió. La concòrdia és bona.  Escoltem tots -i estiguem disposats a escoltar- les doctrines professades pels altres. (Edicte de la Roca12)

L'emperador Ashoka representa una gloriosa tradició de coexistència tolerant i d'unió pacífica. Aquesta tradició perdura encara avui entre governs i governants. Un exemple és el noble monarca d'Oman, que ha donat terres per a esglésies i temples d'altres credos mentre practicava la seva pròpia religió amb tota la devoció i diligència. Estic segur que governants -i governs- compassius com aquest continuaran sorgint en el futur en moltes parts del món. Tal com es diu, "Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu".

Està molt clar que els partidaris de la violència perjudiquen en primer lloc els seus propis familiars i amics. Poden fer-ho directament, per la seva intolerància, o indirectament, en provocar una resposta violenta a les seves accions. D'altra banda, se’ns ha dit, "Benaurats els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia". Aquesta és la llei de la naturalesa. També pot ser anomenada el decret o camí de Déu. El Buda va dir, "L'hostilitat pot ser erradicada no per l'hostilitat sinó sols pel seu contrari". Això és un Dharma etern [llei espiritual]". El que a l'Índia es coneix com a Dharma no té res a veure amb l'hinduisme, el budisme, el jainisme, el cristianisme, l’islam, el judaisme, el sikhisme o qualsevol altre "isme". No és sinó aquesta senzilla veritat: abans de fer mal als altres, et fas mal primer a tu generant negativitat mental; i en eliminar la negativitat, pots trobar la pau interior i enfortir la pau en el món.

La pau de la ment per a la pau mundial

Tota religió digna d'aquest nom crida els seus fidels a viure una vida moral i ètica, a aconseguir el domini de la ment i a cultivar la puresa del cor. Una tradició diu, "Estima el teu proïsme"; una altra diu, Salaam walekum - "Que la pau sigui amb tu"; una altra diu, Bhavatu sabbamangalam Sarve bhavantu sukhinah - "Que tots els éssers siguin feliços". Ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o el Gita, les escriptures conviden a la pau i la fraternitat. Des del Mahavir fins a Jesús, tots els grans fundadors de religions han estat models de tolerància i pau. No obstant això, el nostre món és sovint pres per lluites religioses i sectàries, o fins i tot la guerra - perquè donem importància només a l'aspecte exterior de la religió i descurem la seva essència. El resultat és la falta d'amor i compassió en la ment.

La pau en el món no es podrà aconseguir a menys que hi hagi pau interior als individus. Agitació i pau no poden coexistir. Una manera d'aconseguir la pau interior és la Vipassana o meditació de comprensió profunda - una tècnica d'autoobservació i descobriment de la veritat no sectària, científica i orientada a resultats. La pràctica d'aquesta tècnica aporta una comprensió experimental de com interactuen la ment i el cos. Cada vegada que la negativitat sorgeix en la ment, com ara l'odi, desencadena sensacions desagradables en el cos. Cada vegada que la ment genera amor desinteressat, compassió i bona voluntat, tot el cos s'inunda de sensacions agradables. La pràctica de la Vipassana també revela que l'acció mental precedeix a tota acció física i verbal, i determina si aquesta acció serà sana o no. La ment és el més important. És per això que hem de trobar mètodes pràctics per fer que la ment sigui pacífica i pura. Aquests mètodes engrandiran l'eficàcia de la declaració conjunta que sorgeixi d'aquesta Cimera Mundial de la Pau.

L'antiga Índia va donar dues pràctiques al món. Una és l'exercici físic de les postures de ioga (Asanas) i el control de la respiració (Pranayama) per a mantenir el cos sa. L'altra és l'exercici mental de Vipassana per a mantenir la ment sana. Persones de qualsevol fe poden –i de fet- practiquen tots dos mètodes. Al mateix temps, poden seguir les seves pròpies religions en pau i harmonia; no hi ha la necessitat de conversió, font comuna de tensió i conflicte.

Perquè la societat sigui pacífica, més i més membres de la societat han de ser pacífics. Com a líders, tenim la responsabilitat de donar exemple, de ser una inspiració. Un savi va dir una vegada: "Es necessita una ment equilibrada per a equilibrar la ment desequilibrada dels altres".

En termes globals, una societat pacífica trobarà la manera de viure en pau amb el seu entorn natural. Tots entenem la necessitat de protegir el medi ambient, de deixar de contaminar-lo. Allò que ens impedeix actuar d'acord amb aquesta noció és la reserva de contaminants mentals, com ara la ignorància, la crueltat o la cobdícia. Eliminar aquests contaminants afavorirà la pau entre els éssers humans, a més d'una relació equilibrada i saludable entre la societat humana i el seu entorn natural. Així és com la religió pot promoure la protecció del medi ambient.

La no violència: la clau per a la definició de la religió

És inevitable que hi hagi diferències entre les religions. No obstant això, en reunir-se en aquesta Cimera Mundial de la Pau, els líders de totes les confessions majoritàries han demostrat que volen treballar per la pau. Que la pau sigui doncs el primer principi de la "Religió Universal". Declarem junts que ens abstindrem de matar, que condemnem la violència. També insto els líders polítics a unir-se a aquesta declaració, atès el paper clau que juguen per a instaurar la pau o la guerra. Ja sigui que s'uneixin a nosaltres o no, almenys fem una declaració aquí i ara: en lloc d'acceptar la violència i l'assassinat, declarem que condemnem incondicionalment aquests actes, especialment la violència perpetrada en nom de la religió.

Alguns líders espirituals han tingut la sagacitat i el coratge de condemnar la violència comesa en nom de la seva pròpia fe. Poden haver-hi diferents postures filosòfiques i teològiques sobre l'acte de buscar el perdó o indultar la violència i l'assassinat del passat; però el mer fet de reconèixer la violència perpetrada en el passat implica que va ser un error i que no serà tolerada en el futur.

Sota l'ègida de les Nacions Unides, tractem de formular una definició de la religió i l'espiritualitat que destaqui la no violència i negui la tolerància a la violència o l'assassinat. No hi hauria major desgràcia per a la humanitat que fracassar a definir la religió com a sinònim de pau. Aquesta Cimera podria proposar la idea de "religió universal" o "espiritualitat no sectària", per a la seva aprovació per l'ONU.

Estic segur que aquesta Cimera ajudarà a focalitzar l'atenció del món en el veritable propòsit de la religió:

La religió no ens separa;
ens ensenya pau i puresa de cor.

Felicito els organitzadors d'aquesta històrica Cimera per la seva visió i esforços. I felicito els líders religiosos i espirituals que han tingut la maduresa de treballar per la reconciliació, donant esperança a la humanitat que la religió i l'espiritualitat ens conduiran a un futur pacífic.

Que tots els éssers estiguin lliures de l'aversió i siguin feliços.

Que la pau i l'harmonia prevalguin.